Premi Llibresebrencs.org 2021

CATEGORIA A - ELS OCELLS I UN PROGRÈS

Tot va començar a un petit poble de muntanya, quan uns ocells necessitaven trobar un lloc per a criar a les seves cries. Però hi havia un problema, i era que una tempesta havia devastat tots el llocs possibles per poder sobreviure. Aleshores així que van decidir mudarse a un altre lloc.

Després de dies intentant trobar el lloc perfecte, se'n van adonar que havien volat tant que havien arribat a un poble que es deia Móra la Nova, i que complia totes les condicions necessàries per a poder descansar i criar a les seves cries. Havien trobat un pati d'una casa amb arbres i plantes. De sobte, hi van veure a un home que espolsava unes estovalles, així que s'hi van apropar i van veure que eren molles de pa. Al dia següent, varen fer el mateix, però es va adonar que no només al migdia espolsava les estovalles, sino que al fer-se de nit repetia el mateix.

Passats uns dies, el pare ocell, com havia fet dies enrere, va anar a buscar el menjar. La seva sorpresa va ser quan se'n va adonar de que no era ell només qui anava a buscar-lo, sinó que es va trobar amb altres espècies d'aus que portaven les mateixes intencions. Cada vegada n'eren més, i la situació era insostenible perquè no hi havia prou menjar per a tots.

Cadascú agafava el que podia, però el pare es va començar a preocupar perquè si el dia abans s'havia trobat aquella situació... què seria de les seves cries si no hi havia prou menjar?

Al matí següent va tenir una idea; abans que fos l'hora de llençar les molles, aniria i parlaria amb els altres ocells per tal de què hi hagués menjar per a tots. Una vegada va arribar, els va reunir i va ensenyar-los com ho podien fer. La seva idea va semblar genial a tots: tenir una família implica cuidar dels fills i filles, i aleshores cal recollir una quantitat més gran de menjar, per aquest motiu qui fos pare de família podia anar-hi dos cops al dia, al migdia i a la nit; els que no tinguessin fills anirien només un cop al dia, al migdia que és quan més se'n

poden trobar.

Els dies següents, tots el ocells i coloms van respectar les normes, i així és com van començar a teixir-se molt bones amistats i a conviure junts, sense baralles i sense que faltés el menjar perquè algú incomplia els acords.

I així és com, poc a poc, tots els ocells van anar començant una comunitat plena de vida i ordre, on ningú es barallava amb ningú.