MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 42: A SAFE PLACE TO LAND

#Jody

Sempre m'ha agradat el gelat. Si hagués d'escollir un aliment per tota la vida sense les pertinents conseqüències de tenir una mala salut, indiscutiblement i sens dubte, seria el gelat. No sé quan va començar la meva obsessió per ell, però des que tinc ús de raó no he deixat de menjar-ne. Serveix per a tot i per qualsevol moment. Per les ruptures, per veure el final de la teva pel·lícula o sèrie preferida, per celebrar qualsevol cosa... és genial i el millor de tot és prendre'l a l'hivern. Sí, quan fa fred. No hi ha res més plaent que menjar un pot de gelat amb una manta envoltant-te i davant la llar de foc. És absolutament gratificant. Sí, adoro el gelat, menys el de xocolata o això creia fins ara.

—Una Bomb cream de xocolata i oreo amb salsa de xocolata també —li demano a la cambrera acariciant-me els dits per sota la taula. Soc conscient que estic bastant calmada en comparació amb les últimes dues vegades i és estrany. Des que m'he llevat em sento estranya.

—De xocolata? Estàs segura que no volies dir vainilla? —em pregunta en Cameron inclinant-se endavant confós. La cambrera em mira alçant les celles i jo nego amb el cap.

—No, de xocolata —afirmo assentint amb el cap i formulant un petit somriure. La cambrera assenteix amb el cap i se'n va tornant el somriure. La meva resposta em deixa amb cinc parells d'ulls mirant-me fixament.

—Hi ha algun metge a la sala? Crec que la meva amiga està patint quelcom greu —comenta en Travis mirant al seu voltant i cridant l'atenció d'algunes persones.

—Travis! Estàs boig? Estic perfectament bé, no necessito cap metge —dic negant les seves paraules i enfonsant-me en la cadira morta de vergonya—. Es pot saber què et passa? —xiuxiuejo fulminant-lo amb la mirada.

—Que què em passa a mi? És a tu a qui li passa alguna cosa estranya! —protesta.

—És veritat, des de quan et demanes gelat de xocolata? Des de quan t'agrada el gelat de xocolata? Sempre m'has fotut l'esbroncada dient-me que era una aberració massa sintètica de gust i ara t'acabes de demanar tres boles de xocolata! Xocolata! —crida en Blaine plegant-se de braços enfadat. De reüll puc notar com en Cameron m'està analitzant detingudament i com la Candice em mira sospitosa. Arrufo el seny i arronso les espatlles.

—Suposo que la gent canvia d'opinió. Què més dona? Avui em ve de gust, no és res dolent. Vosaltres sempre canvieu d'opinió. I no em miris així, Blaine, al principi odiaves a la Candice i ara estàs bavejant per ella —li retrec. Tant ell com ella es miren somrient. Poso els ulls en blanc i em giro cap en Cameron qui alça les celles i em somriu fent-me estovar. És adorable i odio que em miri així, no puc resistir-me a caure en els seus ulls brillants—. Val, potser sí que és estrany, però no ho sé, em ve de gust. Estic bé, no us preocupeu ni em mireu com un ésser estrany —els dic mirant sobretot a en Travis. Ell assenteix amb el cap sospirant i acceptant les meves paraules.

—En tot cas, ets un ésser estrany preciós —em diu en Cameron col·locant una mà sobre la meva i dipositant un petó sobre la meva galta. Somric i reposo el cap en la seva espatlla, però el seu mòbil sona i m'aparto de seguida per deixar-lo mirar el missatge—. Merda... — pronuncia sospirant.

—Què passa? —pregunto estranyada i preocupada. Ell agafa aire i tanca els ulls amb força durant uns segons. Després els torna a obrir i em mira trist.

—En Christopher m'acaba d'enviar els documents que ha pogut trobar sobre els pares d'en Jake. Pel que m'ha dit en el missatge, es varen veure involucrats en un tiroteig i el varen amagar en uns contenidors per protegir-lo. Els dos varen morir i al cap d'unes hores varen trobar a en Jake —diu incrèdul pressionant la mandíbula. M'empasso saliva sense saber com assimilar aquesta informació.