MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 12: SOLO SI ES CONTIGO

#Cameron

—Eh, encara segueixes així?

—I seguiré així fins que aconsegueixi clavar-ho, necessito seguir en aquella classe i només ho podré fer si faig que la professora Cox s'enamori llegint les meves paraules —cita textualment imitant la seva veu.

Ric passant-me les mans pel cabell i m'apropo a ella fins a col·locar-me just al seu darrere i envoltar-li les espatles amb els meus braços. Ha deixat la taula plena de papers guixats sense cap sentit i boles de paper. Els seus ulls miren fixament el full que segueix en blanc després de dues hores. Sospiro i nego amb el cap.

—Per què no descanses una estona? Fa molt que estàs treballant i estàs cansada, Jod. Ja t'he deixat treballar quan hauries d'haver vingut amb mi al llit prometent-me que no t'hi capficaries, però ja veig que poc cas m'has fet —li dic ajupint-me en el seu costat i acariciant-li la galta. Ella arrufa el seny i nega amb el cap.

—Ho sento, però no em puc permetre una llarga migdiada quan el meu futur està en perill —em respon bruscament prement els punys. M'empasso saliva i inclino el cap buscant la seva mirada. Quan per fi em mira als ulls alço les celles. Ella bufa i es deixa caure en el respatller de la cadira tirant el bolígraf de les seves mans en l'espècie de diari marró—. Perdó, és que no puc més. No tinc ni idea de què escriure i haig d'escriure alguna cosa que sigui prou bona per impressionar a aquella impressionant dona perquè resulta que no tinc ni idea d'escriure. No deixo d'intentar-ho, però no se m'acudeix res i estic farta de mirar un full en blanc. Em fan mal els ulls i les neurones...! —diu queixant-se i posant morros.

Somric i giro la seva cadira completament cap a mi. No m'agrada veure com es frustra i s'esforça massa per aconseguir donar el màxim d'ella i afavorir a tothom, però això també la fa adorable. Si no fos tossuda i no es preocupés tant per les coses, no seria ella.

—Besa'm —li dic directament com a resposta.

—Què? —pregunta confosa arrufant encara més el seny.

—Que em besis.

—No, per què? —em pregunta atordida amb els ulls més oberts.

—Em prendré aquest rebuig com una conseqüència col·lateral a la falta de descans.

—No t'he rebutjat, és que...

—No em vols besar —li dic fent-me l'ofès sabent que això l'alterarà.

—Què? No! No és veritat, sí que et vull besar.

—Això no és el que sembla.

—No és veritat i ho saps, deixa d'inventar-te coses —protesta plegant-se de braços enfadada.

—Doncs besa'm d'una vegada.

—Primer explica'm per què vols que et besi.

—És que haig de tenir una raó perquè vulgui que la meva nòvia em besi? No sabia que això fos una clàusula d'aquesta relació. Però si això és el que vols a partir d'ara... — m'aixeco del terra i ajunto les espatlles—, haurem d'autoaplicar-nos aquesta llei, no? D'aquí endavant et donaré una explicació cada vegada que vulgui que em besis, li sembla bé «Mi Lady»? —pregunto fent una reverència.

—No, deixa d'embolicar-me el cervell. No em fa gràcia.

—Em basaràs o no? —li torno a preguntar plegant-me de braços. Ella em mira de dalt a baix analitzant-me lentament fins a aturar-se en els meus ulls i mantenint-me la mirada durant uns llargs segons. No es rendirà mai o què?

—Per què? —insisteix.

Tiro el cap enrere posant els ulls en blanc i maleeixo en veu baixa fregant-me els ulls. Aquesta dona pot amb mi, aconsegueix desesperar-me amb qualsevol bajanada. Me la quedo mirant dubtant si arrancar-li el cap o besar-la profundament. Opto per la segona. Faig un pas cap a ella i poso les mans en el respatller de fusta en cada lateral del seu cap.