MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 46: PEOPLE HELP THE PEOPLE

#Jody

Quan les portes de l'ascensor s'obren, la Carly surt corrents i no s'atura fins que les seves cames rodegen la cintura d'en Travis i ell l'abraça amb força. Somric i poso els ulls en blanc. Algunes de les persones que caminaven pel carrer els xiulen, altres aplaudeixen. La Bridget en canvi posa els ulls en blanc i l'Ash nega amb el cap. Jo em limito a alçar les celles, en altres circumstàncies jo seria la Carly. Bé, ho hauria estat si en Cameron ens hagués vingut a recollir com estava planejat, però tenia feina al local i en Sam treballava al Melone's. La Carly salta de sobre el seu estimat i saludo al meu millor amic amb una petita abraçada abans de deixar la maleta al maleter i pujar al cotxe.

—Com ha anat? —ens pregunta una vegada som totes assegudes dins el cotxe.

—Bé, molt bé —responc sospirant.

—Sí, però ni se t'acudeixi posar la música, em fa mal de cap —l'adverteix la Bridget.

—No aguantes una nit de festa o què? —la repta la Carly contenta.

—El que no aguantem són tres cubates i deu xupitos, crec que encara estic borratxa o la ressaca m'està provocant un circuit de quaranta voltes en el meu cervell —contesta l'Ash aguantant-se el cap amb una mà—. No sé com aconsegueixes tenir aquesta energia, ni havent dormit vint-i-quatre hores estaria així —afegeix gemegant de dolor.

—Us hauríeu d'haver pres el paracetamol i el cafè quan us ho he dit —les renyo després d'haver insistit molta estona sense que em fessin cas. Des que en Cameron em va ensenyar aquest remei contra la ressaca, és el primer que faig sempre l'endemà un cop em desperto. Segueixo tenint ressaca i em sento molt cansada tot i haver dormit tot el matí, però no és com si anés a explotar-me el cap.

—El que tu diguis, però calleu —conclou la Bridget deixant caure el seu cap sobre la meva espatlla. Ric i em poso els auriculars per aïllar-me durant la pròxima hora.

La veritat és que el cap de setmana ha acabat sent genial. Quan en Cameron em va dir ahir que em deixava a Jacksonville, al principi em vaig enfadar. Odio les festes sorpreses i òbviament odio les sorpreses, però ell sempre acaba fent de les seves i sortint-se amb la seva perquè és una persona increïble. Per molt que em costés d'acceptar, ho necessitava. Em feia falta evadir-me i relaxar-me almenys trenta-sis hores abans de tornar a la realitat. Passar-m'ho bé, gaudir de la vida amb les seves amigues i ser una persona universitària i ordinària en un lloc desconegut durant unes hores i que només es preocupa per prendre's una pastilla just quan es desperti i així no tenir una ressaca tan forta. I ara tornem a Gainesville, a la vida real, però he recuperat les forces que el judici em va treure.

Al cap d'una hora en Travis em deixa davant de l'edifici del meu pis, però abans que pugui entrar rebo un correu electrònic de la professora Cox. Haig de fer uns formularis sobre el llibre d'una noia que vaig llegir la setmana passada. Això vol dir que li ha interessat i em sorprèn perquè tractant-se d'una novel·la romàntica la rebutjaria. Últimament no deixa de repetir que necessita un manuscrit de ciència-ficció. Gràcies a això tots els de pràctiques i becaris ens comportem com llops ferotges atents per atacar tots els manuscrits que arribin a les oficines. Qui aconsegueixi trobar-li la novel·la que busca, podrà participar en el disseny i maquetació. Apago el mòbil i entro a dins. Abans de posar-me a fer la feina de demà, necessito besar a una persona i fer-me un cafè.

Em sorprenc al veure que el local està ple quan entro. El cap de setmana passat només varen venir un parell de nois i ara hi ha bastanta gent. Tot són adolescent i no només ho he descobert per les cançons que sonen d'en Travis Scott, a la seva edat estava obsessionada per One Direction, suposo que les generacions canvien. Deixo la maleta a un costat i m'obro pas per trobar a en Cameron. Algunes de les persones em miren i xiuxiuegen quan passo pel seu costat, no em sorprèn i fins i tot els dedico un somriure quan m'assenyalen. Un parell de noies fins i tot em saluden cautelosament. Els torno la salutació i quan per fi veig el rostre d'en Cameron sortint del seu despatx, camino més de pressa fins que els seus ulls troben els meus i l'abraço.