MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 51: FEARLESS

#Cameron

Vull ajudar a la Jody. No m'ho vaig pensar dues vegades quan em varen dir que hauria de ser testimoni i si m'ho hagués preguntat fa molt temps, tampoc hauria rebutjat l'oferta. És una ocasió per ajudar-la i crec que ho puc fer, sé que puc ajudar-la desmentint tota la història que en Nate es inventar en l'entrevista. Em va plantar com a manipulador i segons en Christopher i en Norman, intentaran atacar-me per aquest costat barrejant el meu passat. «Un drogoaddicte enfadat amb el món per la mort de la seva mare que manipula a l'única noia de qui s'enamora per no perdre-la i aprofitar-se de la seva fama», sí, això és el que van dir. No és gaire agradable la veritat, sobretot per la Jody qui des d'un principi no li ha agradat la idea, no obstant això, segueixo disposat a suportar totes aquestes mentides. El que no suporto de ser testimoni és haver-me de quedar fora de la sala mentre ella i tots els altres estaran a dins presenciant els interrogatoris. Odio no poder saber el que passarà o el que diran, però em mata encara més no poder fer costat a la Jody. Haig de quedar-me en una sala perquè el meu testimoni no interfereixi amb els dels altres. I els testimonis d'avui són massa durs d'escoltar.

—La Mel acaba d'arribar, però l'han feta entrar en una sala directament perquè no es creui amb en Nate, per protecció —ens explica en Norman.

Assenteixo amb el cap i quan la Jody veu a una noia entrar a la nostra sala, corre cap a ella. Intueixo que deu ser la companya de pis de la Mel. No conec a cap de les dues personalment, però de les persones que hi ha aquí, la noia que acaba d'entrar és l'única desconeguda que m'encaixa que pugui assistir a la vista i la Jody l'abraci. I en Norman acaba d'informar que la Mel està a una altra sala així que ella deu ser la...

—Diana, com estàs? Com està la Mel? Sento no poder veure-la abans de la vista —la saluda la Jody abraçant-la. La Diana li torna el gest i somriu arronsant les espatlles.

—Estem bé, i tu? Hem vist el que han dit de les altres vistes, ha d'haver estat dur —sento que li comenta fent una ganyota de fàstic i cabreig.

—No us preocupeu, ha anat millor del que pinten —li respon la Jody posant els ulls en blanc per treure-li importància i calmar-la. M'apropo a elles per saludar a la Diana.

No hem vist, escoltat o llegit res del que ha comentat la premsa o les revistes de les vistes. Ni tan sols ella ha tingut la curiositat de saber, i comparat amb el que va passar fa dos mesos, m'alegra veure que ha deixat d'obstinar-se i de burxar-se a ella mateixa per callar-los. Però tot i no saber res del que diuen, puc intuir de quina part estan: la de posar merda i provocar un conflicte per tal de parlar-ne. És el que han fet sempre. No és que s'hagin posat directament de la part d'en Nate, però contradir i qüestionar les paraules de la Jody és sinònim de posar-se part del criminal.

—Oh, Diana, ell és en Cameron, el meu nòvio. Cam, ella és la companya de pis de la Mel —ens presenta agafant-me de la mà quan em col·loco al seu costat.

—Bones —la saludo allargant-li la mà. Ella accepta el gest i em dedica un somriure.

—Encantada de conèixer-te, però ara mateix tinc molta enveja —diu la Diana mirant a la Jody. Ella somriu i jo formulo un petit somriure.

—És normal i per això mateix soc molt afortunada —contesta la Jody prement la meva mà. Diposito un petó en el seu cap i envolto la seva cintura amb el braç—. Gràcies per venir. Després intentaré parlar amb la Mel, ella és la clau de tot el judici i ara mateix ha de tenir molta pressió a sobre. No sé com agrair-li el que està fent per mi.

—Crec que si li compres un pastís de xocolata i una estora vermella, estarà més que agraïda —em comenta fent un gest de mà.

—M'ho apunto —diu la Jody i les dues riuen.