MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 25: TAKE ME HOME

#Jody

Em vaig permetre el luxe de passar tot el diumenge al llit, no em fa vergonya admetre que estava mig deprimida. Tot el que va succeir el dissabte em va superar, però recaure en la bulímia va ser el que em va rematar. Suposo que necessitava un dia per assimilar i processar com em sentia i què suposava tot allò. Volia arribar a saber en quin punt tot s'havia convertit en un caos, però no vaig trobar una resposta, segueixo buscant-la encara. Així que sí, em vaig passar el dia al llit dormint, pensant, passant l'estona sense fer res, intentant menjar... però no vaig plorar més, no tenia forces per res, ni tan sols per parlar amb en Cameron, amb els meus amics o plorar. No volia parlar, no volia plorar, només volia estar estirada i que en Cameron m'abracés tot el dia. Ho va fer la major part. Ell no es va separar de mi quasi en cap moment, només per marxar amb en Jake a no sé on o fer els àpats del dia. Tampoc culpo a en Jake per no voler quedar-se al pis amb mi i preferir quedar-se amb en Patric, després del que li vaig dir no voldria tornar a veure'm. Bàsicament vaig arrancar-li la poca esperança que tenia per recuperar-se. Un motiu més per afegir a la llista. La Jody de sempre mai hauria dit això, mai hauria explotat d'aquesta manera amb una persona que no s'ho mereix, però ara no sé qui soc. No em reconec perquè no sé com assimilar tot això, és massa.

—Encara és aviat, dorm una estona més —em diu en Cameron amb la veu ronca sense ni tan sols obrir els ulls. Somric lleugerament i ell s'apropa més a mi fins que els nostres fronts es toquen.

—No tinc més son i no és aviat, tinc classe d'aquí a una hora i mitja —el responc provocant que obri immediatament els ulls per mirar-me preocupat.

Pressiona la mandíbula i s'empassa saliva analitzant-me. Que decideixi anar a la universitat després de tot el que ha passat i haver-me quedat un dia tancada a casa pot ser una mica xocant, sobretot perquè he estat aïllada de tot i no tinc ni idea del que està passant al món exterior. No sé com ha reaccionat la gent a l'entrevista, simplement no tinc ni idea del que m'espera quan aparegui al mig del campus.

—Aniràs a la universitat? —em pregunta en Cameron col·locant una mà en la meva galta per treure'm els cabells de la cara. Assenteixo amb el cap i arronso les espatlles a la vegada.

—No puc deixar la carrera ni quedar-me tancada aquí per sempre —contesto sospirant recolzant-me en la seva càlida mà.

—No has de fer res que no vulguis. Si et vols quedar aquí, no passa res, pots fer-ho —em diu per treure'm pressió i despreocupar-me.

—Ho sé, però hi vull anar. Vull fer una vida normal dins del que hi ha.

En Cameron acaricia el meu pòmul amb el polze i assenteix amb el cap sense dir res més. No insisteix i li agraeixo, sap que la situació és delicada i em deixa la distància i el temps que necessito. Es preocupa i em cuida, però s'adapta a mi i a la meva manera de ser. Insisteix quan necessito que m'insisteixin i em dona espai quan ho necessito. No em fa sentir pressionada o incòmode, s'ha comportat així des del dissabte i no puc estimar-lo més per això. Sé que no ho està passant bé per mi i així i tot no ha perdut el somriure ni les ganes de fer-me somriure. Soc molt afortunada per tenir-lo i que no s'hagi cansat de mi. Fins i tot jo estic cansada de mi mateixa.

—Com et trobes? —pregunta amb cura després de dipositar un dolç peto sobre els meus llavis.

—Estranya, no ho sé... —dic i els ulls comencen a coure'm, m'obligo a apartar la mirada de la seva i girar-me panxa amunt per observar el sostre. Ell nota el motiu i passa un braç per sota el meu coll i l'altra per sobre la meva cintura per tal de tenir-me completament entre els seus braços.

—Tot millorarà, però no t'aniria malament parlar amb la Laureen, és la seva feina —em diu sense deixar d'acariciar-me i abraçar-me.

—No estic preparada, encara no. No sabria què dir-li, no sé res i seria una pèrdua de temps. No vull obrir-me i tornar a explotar, necessito que tot es calmi una mica, suposo —responc contra el seu coll.