MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 19: ONE CALL AWAY

#Cameron

—Es diu Mel Robbinson i és de Canada, però treballa a Warwick en l'empresa de costura de la seva tia. Viu a Providence amb la seva millor amiga perquè ella estudia a Brown i així poden compartir costos —m'explica resseguint cada una de les espines del meu pit amb les ungles. Té la mirada fixa en elles i quan acaricia els pètals de la rosa un somriure es dibuixa en els seus llavis.

—I per què estava a la festa? —li pregunto acariciant els seus braços nus deixant un recorregut de sabó. Ella agafa aire i alça la mirada juntament amb els seus dits fins a la meva mandíbula.

—El seu ex nòvio va formar part del videoclip i la va convidar a la festa, però la va deixar tirada en mig de tota aquella gent i mentre el buscava, es va topar amb l'habitació a on érem nosaltres —em respon amb un sospir sense deixar de passejar els dits per la meva pell. Abaixo una de les mans sota l'aigua per col·locar-la en la seva cintura i amb l'altra trec un floc de cabells del seu coll—. Després de la festa va tallar amb la seva parella i va intentar buscar-me uns quants dies per la ciutat per ajudar-me, però quan es va adonar de qui era i que seguia amb ell, va deixar de fer-ho, es va donar per vençuda. Què se suposa que has de fer quan salves a algú d'una agressió sexual i llavors veus que la mateixa víctima en vers de demandar-lo es queda al costat de l'agressor? En part també vaig arruïnar part de la seva vida. Jo em sentiria estúpida, com si el que hagués passat aquella nit no tingués importància.

—Però ella no sabia que ell t'estava fent xantatge i tu no estaves bé, estaves aterrada i no sabies què fer al respecte. No vas arruïnar la seva vida, amor. Tu no tens la culpa de res, tu no has arruïnat cap vida —li dic alçant-li la barbeta per mirar-la als ulls. Ella somriu lleument i posa una mà en la meva galta.

—Com ho fas? —em pregunta acariciant el meu pòmul amb el polze. La seva mà és càlida per l'aigua calenta i la seva veu dolça. Una capa de brillantor recobreix els seus ulls, però no són llàgrimes.

—Com faig el què?

—Ser tan bona persona —em respon col·locant la seva altra mà just sobre el meu cor. Alço les celles sorprès. Com un àngel com ella i amb el cor tan bo i pur que té, a vegades més del necessari, pot veure en un desastre i un boig com jo, una bona persona?

—I m'ho preguntes tu que n'ets l'experta? —li pregunto agafant la mà del meu pit per besar-li els artells. Ella posa els ulls en blanc i nega amb el cap—. Si soc bona persona, és perquè tu m'has demostrat que puc ser-ho. Tu has convertit el meu desastrós món en una habitació més ordenada i il·luminada —li dic entrellaçant els nostres dits lentament.

—I després la cursi soc jo? —pregunta alçant les celles. La fulmino amb la mirada i l'esquitxo—. Eh! —protesta tornant-me l'aigua i col·locant-se bé sobre la meva falda més a prop de mi. Ric i faig petits cercles en el seu ventre. Els seus ulls tornen als meus i amb la seva altra mà torna a resseguir la pell del meu pit.

—Potser no vaig arruïnar les vostres vides, però us vaig fer mal a tots creient que era el millor. No diguis que no va ser en part culpa meva, sí que ho va ser. Jo vaig decidir allunyar-me de tots vosaltres, jo vaig decidir fer-vos mal encara que no estava en condicions de decidir res. Vaig deixar que el dolor em dominés, accepto el que vaig fer i em fa mal recordar-ho. Em vaig comportar com una estúpida aterrada que només buscava la sortida més fàcil perquè tenia por a lluitar. Ho reconec i em perdono perquè sé que aquella ja no és la Jody que soc ara. Em queden seqüeles, però gràcies a allò ara soc millor persona. Gràcies a allò, a la Laureen i sobretot gràcies a tu —diu donant petits copets en el meu pit amb un somriure.

Hi ha algun límit màxim en el qual pots arribar a estimar i admirar una persona? Perquè això és el que sento ara mateix en mirar-la als ulls. Ningú es pot arribar a imaginar com estimo, admiro i estic orgullós de la petita coseta que tinc al davant hi ha decidit compartir la seva vida amb mi. Fins i tot jo em segueixo sorprenent. Fico els dits rere en el seu clatell entre els seus cabells i m'inclino endavant per besar-la i demostrar-li tot el que sento per ella. A vegades no fan falta les paraules, amb un simple gest o mirada ho dius tot. Acaricio suaument els seus llavis en un petó dolç, tendre i mitjanament llarg. Per aquesta raó prefereixo mil vegades aquesta classe de petons que els apassionats, salvatges i intensos d'abans. Amb aquests sents i expresses molt més. Em separo d'ella i diposito un petó en el seu front somrient-la.