MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 10: LLEGARÁ

#Cameron

Per fi és diumenge i per fi és l'últim dia que els pares de la Jody passen a Gainesville! Que ningú em malinterpreti, la Bethanie és encantadora, simpàtica i la mare enrotllada que voldria tenir qualsevol persona, però quan ets la parella de la seva filla es pot tornar una mica incòmode, sobretot quan intenta parlar amb tu de certs temes els quals un no hauria de parlar amb el seu sogre, tot i que prefereixo a l'exaltació i dramatisme de la Bethanie que l'arrogància i duresa d'en Matthew. Necessito que el cap de setmana acabi d'una vegada per totes. M'alegra i em fa feliç que la Jody tingui els seus pares aquí. Li ha vingut bé tot i les circumstàncies, però necessito que tornem a la nostra vida privada on només siguem ella i jo en aquest pis vivint la nostra vida junts i no compartint espai amb un matrimoni més. El dia d'ahir quasi moro de cansament, l'únic que vull és passar aquest dia estirat al sofà amb la meva nena entre braços abans de tornar a la rutina diària.

—Mmmmm... — murmureja la Jody bellugant-se entre els meus braços.

Somric i li trec un floc de cabells a la cara. Adormida és preciosa i massa tendra, no sé quanta estona porto mirant-la, suposo que des que m'he despertat. Em passaria hores mirant-la així.

—Bon dia, gateta —li dic quan es frega els ulls amb les mans. Ella pronuncia quelcom que no sé distingir i s'arrauleix més contra mi passant una cama per sobre la meva cintura.

—Qu... fa.... ert —diu amb la boca contra el meu pit. Arrufo el seny i col·loco la mà dins la seva camiseta per acariciar la seva esquena com a ella li agrada, fent petits cercles.

—No t'entenc amor, crec que hauràs de pronunciar millor les paraules o deixar de bavejar sobre la meva pell—. No tardo a rebre com el seu puny impacta contra la meva panxa per molt que estigui mig adormida, igualment, el seu gest és com una carícia d'una ploma.

—Que QUAN-FA-QUE-ESTÀS-DESPERT-OBSERVANT-ME-COM-UN-PSICÒPATA? —em pregunta alçant el to de veu i remarcant cada una de les paraules sense moure el cap. De seguida una rialla se m'escapa del coll.

—No ho sé, una estona, però no em canso de mirar-te, ets preciosa —li dic resseguint el seu pòmul. Ella deixa anar un soroll indesxifrable i amaga el cap en el meu coll—. Eh, estàs bé? —li pregunto, ja que no em respon al complit com normalment fa, només m'abraça com si no volgués desenganxar-se de mi i coneixent-la, sé que alguna cosa deu rondar pel seu petit cervell treballador.

—Sí, només vull quedar-me així tot el dia —diu contra el meu coll i la seva veu em fa pessigolles.

—Vols parlar sobre la reunió? —li pregunto amb esment traient el tema.

Ahir no li vaig tornar a preguntar, no volia pressionar-la i segueixo sense voler, però el que va passar durant aquella hora la va afectar i només vull cuidar-la i protegir-la, però no sé com fer-la sentir millor si no m'ho explica.

—Pfff... no, ara no hi vull pensar, però t'ho explicaré. Estaré millor quan aquest cap de setmana acabi —em respon tirant-se enrere per mirar-me als ulls.

Analitzo el seu rostre buscant algun indici que em digui que no està bé i que el millor seria dir-los als seus pares que se n'anessin, però els seus ulls em mostren el que ha dit. Assenteixo amb el cap i ella em somriu abans de besar-me. Els seus suaus llavis acaricien els meus en un petó dolç i juro que és el millor sabor del món.

Agafo les seves galtes i profunditzo el petó per trobar-me amb la seva llengua. No puc evitar grunyir del gust i col·locar una mà dins la seva camiseta, amb un simple petó aconsegueix encendre'm del tot. Ella somriu contra la meva boca burleta i intenta separar-se, però no la deixo. L'agafo per la cintura i la giro de tal manera que acaba sota el meu cos sense escapatòria. La meva boca torna a atrapar la seva i aquesta vegada la beso com sé que la tornarà boja i la farà recaure en la seva addicció al sexe. Abstinència? Ella? Impossible, no sé ni com li va passar tan sols pel cap, els dos sabem que això mai passarà, quan es tracta de sexe, els dos som iguals.