MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 2: CON LAS GANAS

#Cameron

Havia de ser avui. Havia de ser ara. No podia esperar més, ja feia temps que estava esperant aquest moment i avui, ara, aquest moment era el definitiu. No ho faig per ella perquè sé que si ho hagués sabut, no ho hauria vist bé. Ho faig per mi, pel que sento i pel que ella em fa sentir.

Un any és el temps que ha passat fins que em vaig decidir tatuar-me les primeres espines i així deixar imprès tot el dolor que sentia en la meva pell, per sempre. I després d'un any, aquestes espines ja no tenen tant de significat soles, falta un element essencial per acabar de completar el tatuatge i acabar de tancar un cicle de la meva vida.

Només és un tatuatge, però ho necessito per seguir avançant, necessito aixecar-me i veure-ho en la meva pell. No em val només sentir-ho, una part de mi també necessita creure-s'ho i sentir que és real. Un tatuatge és més que real, no desapareix, mai se'n va (si no pagues per treure-ho). Res és capaç d'esborrar-ho i sempre es queda en la teva pell, igual que ella sempre es quedarà en el meu cor.

Aquests últims dies he pogut veure com ella es deixava influenciar per la premsa rosa. He vist com no podia aguantar-se les ganes de llegir totes les opinions tot i els meus intents per apartar-la i allunyar-la d'aquest món de mentides. I sé que no he fet bé. Treure-li el portàtil, privar-la d'internet i dir-li a la Carly que la mantingués vigilada en els moments en què jo no estava amb ella, no ha estat el més encertat. Ella no ho ha pogut dir més clar, l'he tractada com un gos i només m'ha faltat rascar-li el cul, però tot això ho he fet per ella, perquè no és la primera vegada que he vist com tot aquest món públic l'ha deixat destrossada. Ja no pel que diuen d'ella, això no li importa tant com li importa el que diuen de mi, els nostres amics o la seva família. A l'institut ja va haver de passar per això, no vull que torni a passar. No vull que es deixi afectar per mentides, farses i brossa perquè això és el que diuen, merdes per fer mal, però tampoc puc queixar-me, és la seva feina.

Per això l'he intentat allunyar de les pàgines web i de les revistes de premsa rosa en la qual parlen del judici, el seu cercle íntim i el pitjor de tot, la nostra relació. Si hi ha una classe d'articles que s'hagi dedicat més a llegir, són els que parlen sobre nosaltres i sobre mi. Quan es tracta de nosaltres, hi ha una part del seu cervell que fa «clic» i tots els seus temors tornen a ella.

Sempre li ha passat, sempre ha estat atenta a tot el que deien de nosaltres i sempre ha escoltat totes les paraules sabent que la majoria només estan dites per fer mal o són pures mentides per posar merda. I no la culpo, una part de mi també amenaça en fer cas a tot el que diuen, però jo aconsegueixo bloquejar aquest instint. En canvi, ella se sent més atreta i en vers d'ignorar tots els comentaris, els presta més atenció. A l'institut escoltava més el que li deien la Candice, les seves esclaves o la bloguera en vers d'escoltar-me a mi. I ara, aquests dies ha tornat a passar. Ha escoltat el que les mil blogueres tenien a dir de nosaltres i totes les seves inseguretats han tornat a ella. Que m'hagi parlat dels meus clubs de fans, de la Bridget i el nostre sobrenom m'ha deixat clar que s'està deixant influenciar, ella mateixa ho ha admès.

Però tampoc puc culpar-la, ella no és l'única que ha agafat una revista i ha llegit tots els articles. Ella no és l'única que se sent insegur amb la relació. Sí, ara és més forta que abans, ara ens uneixen vincles més forts i el que sentim l'un cap a l'altre és més intens i poderós, però sempre quedarà aquella petita escletxa que et fa recordar, que et fa pensar i fa que totes les teves pors tornin a tu. I la vida pública no t'ho posa gens fàcil. Em dona igual el que diguin de mi o de nosaltres, però em preocupo per ella i odio veure com es tortura mirant tot això. Ella mateixa sap que no li fa bé, però segueix i en part crec que també per aquest motiu, també necessitem aquest tatuatge.

Me'l faig jo, però significarà pels dos, n'estic segur. Perquè passi el que passi, aquest tatuatge significa el que significa ella per mi i que sempre estarà amb mi. Quan el vegi, ella i jo recordarem el que hem passat, el que hem superat i el que sentim. Només és un recordatori, es podria considerar un punt d'estabilitat, però si em tatuo això, és perquè l'estimo i ella és qui em dona força per seguir lluitant cada dia. És qui em demostra que rere tota la merda, hi ha una cosa que val la pena: ella.