MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 36: UNSTEADY

#Jody

—Ei, bebè, ja estem arribant —sento que em diu en Cameron mentre em trontolla amb una mà.

Sospiro frustrada perquè no puc gaudir més estona d'aquest plaent son i em frego els ulls amb les mans abans d'obrir-los i trobar-me travessant la Biscayne Bay per arribar a Miami Beach. Hem viatjat d'hora, crec que hem sortit de Gainesville a les cinc i mitja de la matinada, així que no em sorprèn veure que són les onze del matí i les carreteres estan plenes de trànsit. Podríem haver fet com la Carly i en Travis qui varen insistir a agafar un vol demà d'anada i tornada en el mateix dia per poder assistir i així perdre's gaires classes, però tant en Cameron vàrem voler venir amb un dia de marge per poder estar amb la família, perquè jo em preparés més i perquè en Cameron pogués parlar amb el seu pare sobre en Jake. M'empasso saliva recordant què significa aquest viatge i col·loco una mà sobre la qual té en Cameron en la meva cama. No tarda a entrellaçar els dits amb els meus i prémer-me la mà.

—De seguida arribarem i podràs prendre't un cafè —em diu en Cameron interrompent els meus pensaments.

Sap el que estic pensant en aquests moments mentre miro el paisatge i sap també que el que necessito ara mateix és un bon cafè per despertar-me del tot i posar en marxa el meu cervell. Li dedico un somriure i diposito un petó sobre la seva mà. Llavors em giro per mirar a l'adolescent que ens acompanya.

—Has dormit alguna cosa? —li pregunto cridant la seva atenció. En Jake alça la mirada i clava els seus nerviosos i preocupats ulls sobre els meus. Nega amb el cap i torna a centrar la mirada en l'horitzó—. Ara quan arribem a casa els meus pares podràs descansar una mica, tots ho necessitem. Seran dos dies llargs, però tot sortirà bé —dic tant per convèncer-lo a ell com a mi mateixa. En Jake pressiona la mandíbula i assenteix amb el cap responent-me. Premo els llavis i torno a asseure'm correctament en el seient del cotxe

—Tot sortirà bé —repeteix en Cameron mirant-me als ulls segur d'ell mateix. Si ell confia en el fet que així serà, doncs jo també. Assenteixo amb el cap i torno a mirar a la carretera.

Demà veure a en Nate després de dos mesos i mig. Demà entraré en un jutjat i m'asseuré en una cadira davant de nou membres del jurat els quals decidiran la sentència del judici. Demà hauré de veure i escoltar la meva història una desena de vegades. Demà hauré de presenciar com se m'anomena boja mental o qualsevol altra acusació denigrant i falsa. Demà la premsa tornarà a fer acte de presència. Demà tot tornarà a explotar i si no soc prou forta... no sé què passarà. Ho haig de ser pels meus pares, pels meus amics, per en Cameron i sobretot, per mi mateixa. Però demà entraré en una sala, m'asseuré davant de nou membres d'un jurat i un jutge; escoltaré la meva història i com intentaran contradir-me; veuré com les persones que estimo passen el pitjor moment de les seves vides i com la premsa s'aprofitarà d'aquest dolor, però el pitjor de tot serà mirar als ulls a la persona que va abusar de mi, a la persona que em va intentar violar. Tot i que aquest cop, no seré aquell ocell atrapat en una gàbia. Aquest cop juro que no em faran callar.

Al cap de deu minuts, en Cameron aparca el cotxe en el pàrquing del bloc de pisos dels meus pares. L'última vegada vàrem quedar-nos a casa els pares d'en Cameron, però aquesta vegada ve amb nosaltres en Jake i els meus pares varen insistir, ja que era un pis nou i volien que el veiés en viu i no a través d'una càmera. A més, la Janet i en Tom sempre han estat molt hospitalaris amb mi i crec que ja és hora que els deixi una mica en pau podent venir a la meva nova habitació «de viatges». En Cameron tampoc ha posat cap mena d'oposició, ja que en la seva habitació no queda res i no volia que estiguéssim separats, la veritat és que li agraeixo, estic segura que m'hagués estat impossible dormir sense ell. D'aquesta manera també en Jake estarà més còmode i els pares d'en Cameron més tranquils atès que no tindran a un adolescent en crisi, dos seguint el camí de la maduresa i un nen petit de deu anys voltejant per allà. És millor per a tots.