MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 5: ALWAYS YOU

#Jody

Quan obro els ulls, em trobo amb els d'en Cameron mirant-me aterrat. El cap em dona voltes i el meu cervell no deixa de pensar en tot el que ha passat en les últimes hores.

Sabia que tindria una discussió amb en Cameron. Era evident que hauria d'obligar-lo a anar a la reunió i ell faria tot el possible per resistir-se. No m'ha sorprès quan s'ha començat a comportar com un gilipolles amb una rabieta de nen petit, m'ho esperava. M'esperava molt més la veritat, però ha estat prou dolent per a cabrejar-me i fer-me donar-li una coça a la cara de la qual m'he penedit en l'instant, però s'ho mereixia. Ha aconseguit tocar-me els ovaris i treure'm de polleguera encara que suposava que es tancaria al lavabo o em deixaria tancada dins el pis impedint-me sortir. Esperava coses pitjors que una discussió en plena carretera, però m'ha cabrejat.

Clar que m'ha fet enfadar, si no ho hagués fet, no seria ell. Fins i tot he hagut de recórrer a robar-li l'Audi i deixar-lo allà tirat. M'ha fet una mica de mal empènyer-lo pel precipici d'aquesta manera, però fos com fos, havia d'entrar allà dins, però la discussió amb ell només ha estat un dels molts detonants.

1 a 0

Abans de portar-lo ja havia tingut una reunió amb la Laureen. No cal dir que una vegada entres allà, no sortiràs feliçment. És impossible sortir alegre de la seva consulta quan ella et fa fer funcionar el cervell com una rentadora en el seu màxim cicle. Per això tots els psicòlegs tenen el sobrenom de «menja cocos», perquè et mengen el coco i fan que tu també te'l mengis soleta sobretot quan durant tota l'hora i mitja te la passes parlant sobre el judici i les teves noves, també antigues, inseguretats.

Pensar en tornar a veure en Nate i en enfrontar-me a ell barrejat amb la premsa i en Cameron, no és plat de bon gust. Fa que totes les teves emocions siguin molt accessibles i et tornis completament vulnerable i dèbil. Perds el control i has de fer un esforç immens per després tornar a la vida real com si res sense abatre't. No pots, t'afecta i et quedes tocada fins que el temps passa i tornes a la normalitat.

2 a 0

El tercer punt contra meu ha arribat no gaire després de deixar a en Cameron. L'únic que volia era tornar a casa, agafar una de les seves dessuadores i aferrar-me a ella per relaxar-me, però no podia refugiar-me en una cova. Havia d'anar a l'acadèmia i complir amb els entrenaments. Podria haver-me quedat a casa i haver-li dit a la directora que no em trobava bé, inventar-me alguna excusa barata o simplement dir-li la veritat i confessar que el meu cervell necessitava descansar. Però els estatals són d'aquí res, pràcticament són d'aquí a un mes, i ja he estat un parell de setmanes en l'atur. Haig de posar-me les piles si aquest any vull anar als nacionals.

Em vaig dir que ballava per gaudir, ho faig. Ballo per expressar el que no puc dir en paraules. Ballo perquè m'apassiona i perquè estic connectada amb la música. Però també vull guanyar els nacionals. Si perdo o no hi arribo, no passarà res, hauré donat el millor de mi, però sé que si no intento arribar-hi amb totes les meves forces, em decebré a mi mateixa. Els nacionals és un dels meus objectius aquest any. Vull anar i demostrar el que sé fer. M'és igual si perdo, però hauré arribat allà i hauré demostrat a tots aquells que m'han menyspreat algun moment que no tenien raó. I sobretot, m'hauré demostrat a mi mateixa que puc arribar a on vulgui si m'ho proposo. Per això l'entrenament d'avui ha estat una tortura. Després de dies aturada, avui m'han donat una pallissa, fet que m'ha deixat sense forces físicament.

3 a 0

Però el pitjor de tot ha arribat després. Primer la punyetera trucada i després el missatge d'en Cameron. Seré ràpida resumint la trucada. Els meus pares m'han trucat dient-me que aquest cap de setmana vindran a la ciutat amb els meus advocats per parlar del judici, hi ha noves notícies i assumptes que aclarir. Després de la reunió a Miami, hem parlat per telèfon, però que ara hagin decidit venir a Gainesville. Això només pot significar una cosa, ja hi ha data. I no sé què m'espanta més, si saber el dia que començarà el judici o que els meus pares s'hagin de quedar en el nostre pis tot el cap de setmana.