MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 20: OTRAS ALAS

#Cameron

—El que estàs dient és que vàreu trobar a la noia que va presenciar l'agressió. Això està genial —sento que diu l'Ashley.

—Sip —la respon la Jody secament emportant-se una tassa de cafè als llavis.

—I heu adoptat a un adolescent el qual ha vingut des de Miami sol perquè necessita l'ajuda d'en Cameron —continua la Carly allargant les paraules.

—Sip —repeteix la Jody.

—Som les úniques que trobem això molt estrany? —pregunta la Bridget.

—Sip —torna a contestar ella.

—Quant de temps fa que estan asseguts allà cara a cara sense dir absolutament res? —pregunta l'Ash.

—Quan jo he arribat ja estaven així i això ha passat fa mitja hora —respon la Carly.

—Què se suposa que ha de passar? —pregunta la Bridget deixant la tassa sobre el taulell de l'illa.

—Res de la vostra incumbència —la responc girant-me cap a elles qui no deixaven de mirar-nos fixament.

La Carly, l'Ashley i la Bridget giren els seus enormes caps i aparten la vista de nosaltres dissimulant. Des que han arribat a buscar a la Jody s'han quedat allà quietes observant-nos com si fóssim extraterrestres o alguna cosa semblant. M'és igual que la Jody ens miri, però les altres tres són unes àvies amargades que gaudeixen del drama comentant-lo sense importar-los que els protagonistes de la sèrie siguin presents. Dubto que hagin descobert que la funció principal de les orelles és escoltar. Li dedico una mirada d'ajuda a la Jody i ella assenteix amb el cap captant el meu missatge. Deixa la tassa dins de la pica i els treu les seves respectives a les altres tres.

—S'ha acabat l'espectacle, arribarem tard a classe —els diu empenyent-les cap a la porta

—M'és igual, jo vull veure com acaba —protesta la Carly suplicant-la amb la mirada.

—Fora immediatament —els ordena la Jody assassinant-les amb la mirada. Les tres maleeixen en veu baixa, però acaben sortint del pis entre empentes i renecs. Una vegada a fora, la Jody tanca la porta i camina cap a mi i en Jake—. Estàs segur que no vols que em quedi un parell d'hores? No em fa res saltar-me classe —em diu mirant-me preocupada oferint ajuda. M'aixeco de la tauleta i acaricio el seu braç per calmar-la.

—No fa falta i deixa de preocupar-te, ho tinc tot controlat. Ell es quedarà amb mi al matí i llavors en Travis i en Sam es tornaran. Intentaré sortir abans de la feina, però dubto que em deixin precisament avui. Tu estigues tranquil·la, val? —la responc fregant els seus braços i dedicant-li una mirada dolça.

Ella em mira a mi, llavors a en Jake i assenteix amb el cap amb el seny arrufat. Sé que vol ajudar, però els dilluns són molt estressants per ella, bàsicament ha de fer mil coses, i no vull complicar-li més el dia si tinc l'oportunitat de posar-li les coses més fàcils.

—Val, ah... intentaré passar-me una estona per ajudar a en Travis i en Sam, tinc una estona lliure després de dinar —proposa per desena vegada. Li dedico una mirada d'advertència i nego amb el cap.

—No, tens els estatals aquest cap de setmana i ja tens prou feina a sobre amb el Melone's i la universitat. A més, tens cita amb la Laureen, no et preocupis —li torno a dir deixant un floc de cabells rere la seva orella. Ella intenta fer-me canviar d'opinió amb la mirada, però em mantinc ferm i al final acaba rendint-se.

—Val, d'acord, el que tu diguis. Me'n vaig, si necessites res... — comença a dir mentre l'empenyo cap a la porta.

—Adeu, amor, que tinguis un bon dia —li dic agafant la seva jaqueta i motxilla per entregar-li. Ella em fulmina amb la mirada i es col·loca la motxilla sobre l'espatlla esquerra.