MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 1: POR TI ESTARÉ

#Jody

«Jody Brier acusa Nate Owey d'abús sexual. Muntatge o veritat?»

«Coneguem el cercle de Jody Brier: un àmbit de drogues, embarassos, trastorns i males influències».

«Joderon la nova parella de moda?»

«Cameron Daniels i Jody Brier es mantenen en silenci davant les acusacions sobre Nate Owey».

«Nate Owey: les mentides són una bona manera per guanyar diners».

«Cameron Daniels, la nova estrella del futbol americà i actual parella de Jody Brier».

I aquests només són uns exemples de tota la quantitat d'articles que s'han publicat en aquests últims quinze dies. Sí, perquè només han passat quinze des que aquest any ha començat i sembla que és més important la meva vida en vers d'altres successos més importants que estan passant arreu del país.

Normalment es dediquen a parlar de mi i en Nate. Fan suposicions, s'inventen teories i ell no deixa de fer entrevistes negant les acusacions. No puc negar que no m'estranya que tothom s'estigui posant en la meva contra. Ell ha donat la cara i jo he deixat que els meus advocats parlessin per mi. Tot apunta que l'únic que estic fent és voler tenir més fama tal com diuen els estúpids articles, però no m'importen perquè sabia perfectament que aniria a ser notícia, sabia al que m'enfrontava i ara el meu nom surt a totes les portades juntament amb el nom de les Kardashian o de Trump. Quin privilegi, no?

El que em molesta de veritat no és que opinin sobre aquest tema, sinó sobre mi, sobre la meva parella, sobre els meus amics i sobre la meva família. De veritat que no ho entenc, quina necessitat hi ha de treure merda? Quina necessitat hi ha de molestar a terceres persones i inventar-se coses sobre elles quan no formen part de l'equació principal?

—Jod, t'he dit mil vegades que deixis de llegir tota aquesta merda, només fan que inventar-se brossa així que para de torturar-te. Saps perfectament que a nosaltres ens és igual el que diguin i a en Cameron no li importa una merda el que diguin d'ell —em diu la Carly traient-me el portàtil de les mans.

—Saps que per molt que em treguis el portàtil i esborris la pàgina web de l'historial, seguirà a internet, no? —li dic plegant-me de braços.

—Para, para de mirar per internet, de què et serveix mirar totes aquestes mentides? Són mentides! —em crida tancant l'ordinador i deixant-lo sobre la calaixera allunyat de mi.

—No vull que parlin de vosaltres!

—A qui li importa el que diguin de nosaltres? Que parlin si volen, me la pela!

—Te la pelarà si treuen coses del teu passat? Te la pelarà si descobreixen el que feia el pare d'en Travis, la mort de la mare d'en Cameron o tot el que va fer? Te la pelarà si treuen l'embaràs de la Candice o la vida de la Bridget? Perquè a mi no, Carly! —li dic amb llàgrimes als ulls.

—S'ha acabat, para, tu vens amb mi, va —conclou agafant-me de la mà i obligant-me a baixar de sobre el llit. No puc resistir-me, amb totes les seves forces m'arrossega per tot el pis fins que sortim fora i em tanca dins l'ascensor. No em fa falta preguntar-li on anem, sé perfectament a on m'està portant—. De veritat que arribes a ser tossuda i obstinada —em diu la meva millor amiga fulminant-me amb la mirada quan les portes s'obren i em condueix per la planta baixa fins a arribar al local. Una vegada entrem, la Carly m'empeny a dins i els ulls d'en Cameron es posen sobre meu arrufant el seny. Em plego de braços i em poso de morros evitant la seva mirada—. Ho ha tornat a fer —els comunica a ell i a en Travis.

—Es pot saber per què l'has deixat agafar el puto portàtil? —la renya en Cameron deixant el pinzell dins la galleda de pintura.

—Només he anat al lavabo un moment i quan he tornat estava enganxada! —es justifica.