MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 47: IF YOU WANT LOVE

#Cameron

—Puc explicar-ho —diu amb un fil de veu deixant l'espàtula a un costat. Em mossego l'interior de la galta i em plego de braços prement els llavis. Estic confós i no sé si també enfadat perquè que no m'estigui mirant als ulls i tingui el cap baix, significa que el que ha de dir no m'agradarà gens i que segurament em cabrejarà.

—Doncs fes-ho perquè tu em vares dir que no era necessari que jo testifiqués, que no era essencial pel judici i ara de cop i volta em citen per declarar. Per què no m'has dit res al respecte? Per què ni en Norman ni en Christopher m'han parlat sobre això? Per què ara soc a la llista de testimonis? —pregunto apropant-me a ella. La Jody s'agafa de les mans, es recolza en l'illa i alça la mirada per clavar els seus ulls en els meus. Sospira i forma una línia recta amb els llavis.

—No estàs a la meva llista de testimonis, Cameron —comença a dir. Arrufo encara més el seny sense entendre res. Si no estic a la seva llista de testimonis, per què m'estan citant en el judici? —Estàs en la llista de testimonis d'en Nate. Ha estat ell qui t'ha citat, però no...

—Espera, què? —l'interrompo obrint els ulls de par en par i alçant una mà completament sorprès i incrèdul—. Per què cony l'idiota aquell vol que testifiqui? Es pot saber per què...?! —començo a cridar, però ni tan sols sé què dir. No entenc res. La Jody fa un pas endavant i forma dos punys amb les mans—. No ho entenc. Què cony vol preguntar-me? Què pinto allà? Per què m'està citant si no soc d'importància? No penso testificar per ell! Els vaig dir a en Norman i en Christopher que només pujaria allà per tu, però em van dir que no era necessari, no, no entenc res...

—Cameron, para —diu intentant agafar-me les mans per tranquil·litzar-me, però no la deixo. No puc deixar de caminar amunt i avall intentant entendre perquè aquell gran fill de puta m'ha inclòs en la seva estúpida llista de testimonis.

—No penso testificar perquè m'usi en la teva contra.

—Doncs genial, així no t'haig de convèncer de què no puguis a l'estrat. Si ho hagués sabut abans, m'hauria estalviat tot això —comenta la Jody en veu baixa fent-me aturar de cop i volta. Pel seu to de veu sé que no pretenia dir-ho i estava pensant en veu alta. Em giro cap a ella pressionant la mandíbula. La Jody s'adona de les seves paraules i sospira passant-se les mans pels cabells.

—Què vols dir? Què t'haguessis estalviat? —pregunto cautelós i resant interiorment. Una de les seves cames comença a tremolar i els seus dits no deixen d'estirar-se nerviosa.

—D'haver-te tret de la llista, d'haver-te mentit i de què tu ara hagis de testificar. Podria haver-ho solucionat, en Christopher i en Norman em varen advertir, em varen avisar i ho podria haver evitat, però no ho he fet i ara estàs aquí i... —comença a dir alterada fins que em mira fixament als ulls i es queda muda. Agafa aire i sospira tancant els ulls. No em puc creure el que està dient.

—D'això estàveu parlant en el judici? Què està passant, Jody? I val més dir-me tota la veritat perquè et recordo que tu i jo no tenim una bona relació amb els secrets —li deixo anar enfadat i ella calla de cop per posar-se seriosa

—T'han citat perquè ets una persona important i essencial en el judici, Cameron. Tu vares fer públic tot això i tot va començar quan ho vaig confessar en el teatre, així que sí, estaves en la meva llista de testimonis. Però no volia ni vull que t'asseguis allà i hagis d'enfrontar-te a aquella rata que l'únic que pretén és destrossar-nos la vida. I sé que si testifiques, anirà per tu, traurà el pitjor de la teva vida i no vull que això passi, així que et vaig treure perquè odio veure't patir.

—Espera, què? Em vas fer fora?! Em vas treure de la teva llista! Per què vas fer això? No tenies dret a decidir per mi, Jody. Podries haver-m'ho preguntat, podries haver-m'ho dit i podríem haver-ho parlat —la responc assenyalant-lo amb un dit enfadat.