MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 23: LITTLE HOUSE

#Jody

Quan entro en la sala de l'acadèmia no puc evitar dirigir la mirada directa a les agulles i fer una ganyota de rebuig. L'olor de medicaments, làtex i desinfectant em fa venir una esgarrifança. Odio aquests moments, quan la doctora ve per fer-nos la revisió abans de cada competició. El pitjor de tot és que no és una simple doctora de l'acadèmia, també és la meva doctora personal fora d'aquí i entra ella i la Laureen, tenen tota la meva ment i el meu cos, controlats. I més a més, ara també s'ha afegit al club la Chloë. Tres dones supervisant cada moviment i cèl·lula del meu ser. Dones poderoses i professionals. Dones que saben com dominar-me. Que em coneixen –bé, la Chloë està en procés—i saben com fer-me entrar en raó. La meva vida està en les seves mans, literalment. Em trec el dramatisme del cap i m'assec a la llitera esperant que la metgessa arribi.

Observo la sala, en dies com aquests es transforma quasi en un hospital, normalment sol ser una simple sala de fisioteràpia. Premo els punys i m'agafo amb força al matalàs. Podria dir que estic nerviosa per aquesta visita i revisió, però mentiria. No m'agrada venir, però no temo als metges. Sé perfectament el que la doctora em dirà, no estic especialment nerviosa per això precisament. Si fos per mi, m'inventaria qualsevol mal o excusa perquè m'impedeixin sortir d'aquesta sala. Potser si m'invento que tinc símptomes d'un virus nou... «No, Jody, no! Això va ser idea teva, ara fes el favor d'enfrontar-te a les conseqüències», em recorda el meu subconscient. Agafo aire profundament i el deixo anar bufant. Senyors i senyores, d'aquí a unes hores és l'entrevista i no puc estar més cagada de por.

—Perdona, reina, estava parlant amb una altra alumna preocupada per un cop de res. Com estàs, Jody? No et veia des de l'última revisió fa unes setmanes —em diu una vegada entra per la porta.

—Estic bé —la responc amb la meva frase preferida últimament.

—Ara ho comprovarem, però pel que m'han dit, han estat unes setmanes mogudes i no m'agrada gens el que he escoltat—. Es col·loca els guants de làtex i s'atura davant meu mirant-me de dalt a baix amb les celles alçades esperant que digui alguna cosa, però com veu que em quedo en silenci formulant un petit somriure de dissimulació, segueix parlant—. La Laureen m'ha comentat que vares desmaiar-te farà un parell de setmanes i que últimament no descanses.

—La Laureen exagera molt les situacions —la responc amb la veu dolça.

—Està mentint? —em pregunta plegant-se de braços mirant-me per sobre les ulleres.

—No, però tampoc va ser res. Sí, em vaig desmaiar, però no va ser res greu. De seguida vaig tornar a recobrar la consciència i si em va passar allò va ser perquè no vaig tenir un bon dia —li explico traient-li importància. Que em desmaiés va ser una cosa excepcional, però també he d'admetre que es podia haver previst i previngut.

—En cada revisió i cita, et repeteixo com és d'important per a tu que tinguis un bon descans. Tens un nivell de vida molt elevat i ràpid per l'edat que tens, les malalties que tens i les situacions que estàs vivint actualment. No és fàcil, Jody, però desmaiar-te és el primer símptoma d'una malaltia greu. I ni tu ni jo, volem que arribis al punt en què hagis de posar fi completament a tot per recuperar-te. Ho estàs fent bé, però pel que fa a salut física, ho has de fer millor, entesos? —em diu mirant-me fixament.

—D'acord, té raó —responc abaixant la mirada.

—Com dorms? —pregunta agafant un estetoscopi i rodejant la llitera fins a ser rere meu.

—Bé, però menys del normal. Estic més nerviosa i em costa més agafar el son —contesto sincerament.

No em servirà de res que la menteixi. Puc prendre-m'ho amb humor i fer broma, però soc plenament conscient que tinc un problema greu i que no és una bajanada. Potser li dono menys importància de la que té, però sé que podria cuidar-me més i sé que ho haig de fer, però a vegades és difícil fer el que has de fer, en vers del qual vols fer. Però això és salut i no vull que em tornin a ingressar a un hospital per no cuidar-me com és degut.