MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 7: LET ME DOWN SLOWLY

#Jody

Al final vam acabar arribant a les dues de la matinada a casa. En Sam va decidir posar una pel·lícula de por, no em fa falta recordar que odio les pel·lícules de por. Aquell trauma amb la pel·lícula zombi quedarà en la meva ment tota la meva vida i després de l'espant que em vaig emportar a casa d'en Cameron fa dos anys quan va ploure catastròficament i vam haver de quedar-nos a casa seva, ja vaig tenir prou per a les set vides d'un gat. Encara recordo la por que vaig sentir i al final tot va ser un estúpid malentès. Jo pensava que uns zombis venien a menjar-se el meu cervell i resulta que en realitat eren la Carly, en Travis, la Juls i en Trevor.

Ho vaig passar fatal, però qui de veritat es va emportar la pitjor part va ser en Cameron, primer la meva por ens va trencar el rotllo mentre ens embolicàvem i llavors li vaig donar un cop de puny deixant-li un blau en un dels seus preciosos ulls. Per això, no he tornat a mirar una pel·lícula de por i quan ho proposaven, me n'anava a una habitació sola. Sola perquè resulta que a tots els meus amics són fans de les pel·lícules de por, sobretot el meu nòvio i els meus millors amics. Per sort, aquesta vegada no vaig ser l'única en protestar pel canvi de pel·lícula. La Khadija i jo vam fer un complot, però clar, el vam perdre, érem trenta persones contra dues i vam haver d'aguantar-nos. Almenys ens teníem l'una a l'altre i no em sentia avergonyida per ser l'única en cridar cada deu segons.

Però l'autèntica pel·lícula de por ve a continuació. El cap de setmana tot just acaba de començar i crec que hauria preferit tornar a la nit de fa dos anys que enfrontar-me al que vindrà d'aquí a unes hores. Ahir vaig acabar ignorant el que avui em venia a sobre, però a mesura que es van apropant els minuts, cada vegada estic més nerviosa i atemorida. Tot i els meus nervis per reunir-me amb els advocats i el retrobament amb els meus pares, crec que qui de veritat ho està passant com una verdadera pel·lícula de por és en Cameron. Al pobre li fa més por el meu pare que l'Anabelle, però tampoc m'estranya, l'Anabelle és una nina diabòlica irreal i el meu pare és el meu pare i està fet de carn i ossos.

Obro la porta del pis i una olor de encens de vainilla barrejat amb pollastre al forn em dona la benvinguda juntament amb un mal d'ulls impressionant. Obro els ulls de par en par al·lucinada. Normalment tindria aquesta reacció si tot estigués tirat, brut i desordenat, però si estic estupefacte és perquè tot està impecablement impecable. Els vidres brillen i el sol que passa a través em deixa cega. Els coixins del sofà estan perfectament col·locats i no hi ha ni una arruga en la tela del sofà i butaques. Quan abaixo el cap per mirar el parquet puc veure el meu reflex en ell.

El pis mai havia estat tan net en les quatre setmanes que portem vivint aquí i normalment soc jo la que ha d'obligar a en Cameron a posar una mica d'ordre per no viure en el món de Wall-e, però el que em crida més l'atenció és l'olor que prové de la cuina. Deixo la bossa d'esport a terra i em dirigeixo cap allà. Hi ha quatre plats, quatre copes, una ampolla de vi sobre el marbre i en el forn s'està cuinant diversos trossos de pollastre. Déu meu, fa tanta bona olor i pinta... de seguida que ho veig el meu estómac gruny.

—Cameron? —el crido, ja que en la part comuna no hi és—. Mmmmm... quina gana per favor —dic agafant-me la panxa amb les mans i caminant cap a la nostra habitació.

De camí veig com la porta de l'habitació d'invitats està oberta. M'aturo un moment per observar-la. Fa dues hores estava plena de caixes, ara hi ha el matalàs d'en Sam sobre un suport petit de fusta que no havia vist en la meva vida. Al costat hi ha una petita làmpada de peu i una calaixera. Ara sembla una habitació i no el traster d'abans. Somric i entro a la nostra habitació la qual també està impecable.

Estic impressionada no el següent, està clar que en Cameron s'ho ha pres molt seriosament i vol que tot estigui perfecte pels meus pares. Quan entro en el nostre lavabo privat, me'l trobo fregant el mirall amb un drap i un esprai per cristalls ultra brillant. Ni jo sabia que teníem aquest producte i joder si funciona, crec que l'ha utilitzat pet tot el pis perquè tot brilla.