MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 21: POR SI TE HACE FALTA

#Jody

—Ni de conya! Jody, fot el camp d'aquí ara mateix! Saps perfectament que en Cameron no et vol aquí, això no és assumpte teu, hauries d'estar assajant o no sé què —em crida en Travis aixecant-se d'un salt quan entro en el pis per sorpresa. Ignoro les seves paraules i tanco la porta rere meu abans de deixar la motxilla i les claus sobre el taulell de l'illa—. No, para, què estàs fent?

—Deixant les meves coses —el responc traient-me les sabates.

En Travis mira les meves coses, llavors a mi i m'entrega les meves pertinences de nou empenyent-me cap a la porta.

—Tu te'n vas —m'ordena obrint-me la porta.

Arrufo el seny enfadada i premo els punys. Em desfaig dels seus braços i aconsegueixo tornar a entrar dins.

—Em quedo i no podràs impedir-m'ho, m'és igual el que en Cameron hagi dit. Sé que ho té controlat, però m'han cancel·lat la reunió amb la Laureen i els entrenaments amb en Marco així que no tinc res a fer fins a les set, puc ajudar... o quedar-me per aquí com un fantasma, m'és igual mentre faci alguna cosa amb la meva vida, la veritat —li dic asseient-me en un dels tamborets i deixant caure el cap en una de les meves mans. De cop, percebo que encara no he vist a en Jake en el pis—. On està? —pregunto observant el loft.

—En la seva habitació. Quan ha tornat amb en Cameron fa uns minuts estava rebentat i ha anat directe a l'habitació. El més probable és que es llevi en qualsevol moment i t'asseguro que no serà agradable, Jod. Fa més de dotze hores que està en abstinència i tot just ha començat amb en Cam, a saber com està —em respon intentant convèncer-me des de la seva experiència amb en Cameron. Somric i nego amb el cap.

—No marxaré i jo també sé sobre addiccions. No sobre drogues, però si sobre malalties i vòmits. No és un problema, és una persona que necessita ajuda i com més, millor. En Cameron només intenta evitar-me treball, però sap que no m'ho impedirà. A més, no tinc res a fer i tu estàs sol, et ve de gust una pel·lícula? Jugar a la play? Tens gana? Podria fer alguna cosa per dinar —proposo saltant del tamboret i dirigint-me a la nevera. Necessito fer alguna cosa per entretenir-me.

—No tinc gana i accepto que et quedis —em respon plegant-se de braços.

—Genial! —crido girant-me cap a ell entusiasmada, potser una mica massa.

—A canvi que em diguis exactament el perquè no tens entrenaments i no em diguis perquè en Marco no es troba bé, me l'he creuat quan he deixat a la Carly a l'acadèmia i sé que tenien reunió d'última hora sobre la funció —em diu traient-me tot el somriure de la cara. Poso els ulls en blanc i m'estiro sobre el taulell.

—Jo no ho sabia ni tampoc que la Candice està a la ciutat. Et pots imaginar la resta quan m'he assabentat de la reunió i m'he trobat a la Candice per sorpresa en l'acadèmia. He entrenat el meu ball individual, però el duet ha quedat ajornat, coses de la funció...

En Travis obre els ulls sorprès, això em confirma que ningú sabia que la Candice venia, només ella mateixa. No puc evitar que això m'alleugi, si tots m'ho haguessin ocultat... odio els secrets i tots hem vist les conseqüències de tal.

—Ho sento, ha hagut de ser una merda —em diu caminant cap a mi fins a posar una mà en la meva esquena.

—Ja, bé, la vida és dura, no...? Mirem una pel·lícula de Marvel? —pregunto posant cara de pena seguit d'un sospir.

En Travis deixa anar una rialla i assenteix amb el cap. Ara mateix m'agradaria que en Cameron fos aquí per estar enganxada al seu cos i deixar-me consentir per ell fent-me la melodramàtica, però no hi és així que em queda Marvel per afogar les meves penes. Almenys a en Travis li agraden les pel·lícules, però hauria preferit escoltar les queixes d'en Cameron. Odio els dilluns, odio no poder veure'l fins al vespre.