MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Epíleg 1: UNSTOPPABLE

3 anys més tard

#Jody

—Bon dia a tots i totes, des de la revista Today vull agrair-li la seva invitació. Ens alegra molt que hagin volgut comptar amb nosaltres. Bé, ja han passat tres anys des que es va celebrar i va guanyar el judici sobre el seu cas d'abús sexual contra Nate Owey. Sabem que no va ser un any agradable per molta gent, però especialment per vostè senyoreta Brier. Avui en dia, com es troba? —em pregunta un amable home. Somric, bec un glop d'aigua i agafo aire abans de respondre.

—Una mica més vella. Llavors tenia dinou anys quan el judici va començar i ara en tinc vint-i-tres. El temps passa cada cop més ràpid —començo a dir i alguns dels presents es posen a riure—. No, realment em trobo bé, molt millor que en aquella època tot i les circumstàncies. La meva vida va fer un gir de tres-cents seixanta graus.

Potser fins i tot he estat bastant generosa amb el nombre de graus. Després de la sentència final, la meva vida va canviar per complet. Per sorpresa de tothom, vaig guanyar el judici, en Nate va ser acusat, anomenat culpable i condemnat a tres anys de presó i a pagar-me una indemnització per danys físics i psicològics, però la sentència era la més lleu que podria haver tingut. Pràcticament, va ser un insult i un menyspreu a tot el mal que va causar. El jurat va creure que no hi havia proves suficients i que les presentades no eren d'una certesa fiable. El testimoni de la Mel va ajudar al fet que el condemnessin per abús sexual juntament amb el vídeo on se'l beu besant-me sense el meu consentiment, però no varen tenir en compte tot el meu testimoni i tot el que em va fer aquella nit. Ni tan sols varen escoltar a les altres víctimes. No els va importar que no fos l'única, ni l'assetjament i la coacció que vàrem patir totes. El contracte? Denegat, no va contar. Segons ells, no era una evidència de xantatge, sinó un pagament pel meu treball. Ridícul.

Em vaig passar dies enfadada tot i haver guanyat i haver silenciat els crítics que deien que m'ho inventava o estava boja mentalment. Per mi no era prou condemna pel mal que va fer, no només a mi, sinó a la Gemma, l'Angel, l'Elizabeth i totes les altres que varen patir el mateix o més que jo. No era just que només fossin tres anys de presó i a sobre amb una fiança de cinc-cents mil dòlars. És ric, s'ho podia permetre. De què em va servir tot aquell patiment pel judici si ell podia continuar lliure i fent malt a altres noies? Perquè òbviament no va anar a presó. La justícia em va donar l'espatlla, em varen donar la raó, però no em varen creure, a mi no. Si no hagués estat per la Mel, l'haurien declarat innocent. Però la vida continuava i jo havia de seguir amb la meva vida tot i la ràbia que sentia. Al cap i a la fi, tot ja havia acabat i l'orde d'allunyament contra ell es va ampliar fins a cinc-cents metres, per tant, mai podria estar a prop meu.

La gira per tot el país de la funció de l'acadèmia Clarke durant l'estiu va fer que agafés forces i m'oblidés de tot el cabreig. Va ser el que necessitava per marcar el meu nou punt de partida i va ser increïble. Durant dos mesos vàrem viatjar per tot el país i vàrem representar la funció en diversos teatres aconseguint una gran quantitat de diners que vàrem donar a programes de dansa i música que ho necessitàvem. Va ser una injecció d'adrenalina, energia i alegria. Un dels millors estius que es va repetir fins el dia d'avui amb altres funcions.

Els pròxims dos anys em vaig convertir en una persona diferent, una persona feliç i contenta per la vida que tenia. Vaig acabar la carrera amb matrícula d'honor i tot i que encara no he aconseguit endur-me el primer premi en els nacionals, la professora Cox em va oferir una proposta per seguir treballant en l'editorial i posteriorment publicar el meu treball d'universitat i la meva història en un llibre. El meu primer llibre acaba de ser publicat, he publicat un llibre. Segueixo sense creure'm que això sigui possible. Però ho és i després de molt de temps, la meva feina ha tingut una recompensa i em sento orgullosa. No em fa falta guanyar els nacionals per saber que soc una bona ballarina i no em feia falta publicar un llibre per saber que soc bona escriptora, però és satisfactori.