MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 40: DON'T FORGET ME

Jody

—Jody, no ho estàs fent bé, has de passar primer la cama i llavors, clavar la punta amb l'altre. Ho hem repetit més d'una vegada i sempre t'havia sortit —em diu la Shana per desena vegada. Em passo les mans pel cap i respiro profundament per calmar-me. Que algú m'expliqui com se suposa que m'haig de calmar perquè de veritat que necessito fer-ho, necessito concentrar-me en la dansa i sobretot en aquest ball—. Torneu-hi de nou, va. Marco, estira els braços en el «grand plié» recorda que has de ser una fina línia horitzontal. Recordeu els dos que aquest ball no funcionarà si no sou una única persona i un únic moviment. Els dos aneu sincronitzats i depeneu de l'altre per tot, heu d'estar connectats —afegeix mirant-me exclusivament a mi.

—Sí, ho sento, tens raó, és que no tinc el cap aquí, perdona —em justifico tot i que no hauria de posar excuses. Estem assajant pels nacionals i no soc jo i prou. He arribat fins aquí amb en Marco i ell es mereix que doni tot de mi i em comprometi de la mateixa forma que ell.

—És pel judici? —em pregunta en Marco assedegat—. Tot just acabes de tornar d'allà i necessites pair-ho tot, potser ens hem precipitat en entrenar avui, podríem haver esperat a demà.

—No, no té res a veure amb el judici, bé, en part si, però no directament. I no, no necessito pair-ho tot, ja ho he fet. No intenteu excusar-me amb el judici, no ho estic fent bé perquè no estic centrada, perdoneu, perdona Marco —el responc col·locant-me bé la cua.

—No et preocupis, cap problema. Si vols fem un descans... — proposa. Nego amb el cap.

—No, estic bé, seguim, si us plau.

—Doncs et necessito aquí, Jody, cent per cent centrada en el ball. Si no ho estàs, no anirem a cap lloc i el ball no tindrà sentit —m'esbronca la Shana i té tota la raó del món. Assenteixo amb el cap, m'eixugo la suor amb la tovallola, bec un glop d'aigua i em col·loco en la meva posició traient-me del cap tots els pensaments.

Des que vàrem tornar abans-d'ahir, no he deixat de pensar en el que em vaig trobar quan vam arribar a casa. Ja em va sorprendre bastant rebre totes aquelles cartes, no coneixia a cap persona, però la majoria eren cartes d'agraïment i ànims pel judici. Algunes de les noies que em varen escriure em deien que enfrontar-me així amb en Nate era un acte reivindicatiu i els donava força per defensar-se com a persones i com a dones, que els vaig ajudar a imposar-se i ser respectades. Això em va alegrar massa, fins i tot em vaig posar a plorar de l'emoció. Mai hauria pensat que provocaria això en les persones i que les ajudaria d'aquesta manera. És massa gratificant i m'omple d'orgull, no per mi, sinó per aquestes noies.

Per altra banda, els altres escrits m'animaven a seguir endavant i no donar-me per vençuda. Em recolzaven i dipositaven la seva confiança en les seves paraules. La veritat és que cada una de les cartes em va animar i fer somriure. Em costa creure que el simple fet d'haver decidit denunciar a en Nate hagi creat tot això. Però hi va haver una carta, la primera que vaig obrir, que em va tocar del tot. Em podia haver esperat qualsevol cosa menys aquella confessió i encara menys escrita en una carta i enviada a mi. No puc deixar de pensar en ella, en aquelles paraules, en aquella afirmació. Va ser simple, però efectiva, sincera i m'ha atrapat completament. No sé què fer, però m'està matant el cervell, és tot el que envaeix el meu cap.

Al final, aconsegueixo acabar l'entrenament centrant-me únicament en la coreografia. Aquest cop la Shana s'ha superat, el ball està completament fora del nivell habitual i de qualsevol altre ball que hàgim fet. En els altres es tractava només de coordinació i sincronització. En aquest se li afegeix la confiança plena en l'altra persona, un mínim dubte i tot pot anar-se'n a la merda. Mai en uns nacionals s'havia dut a terme quelcom semblant i això fa aquest ball únic i a la vegada massa arriscat. És eufòric i també fa molta por, massa. Un pas en fals i no només perdrem l'oportunitat de guanyar els nacionals, també podem fer-nos mal. I si no estàs connectat amb l'altra persona, sort.