MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 28: HAY ALGO EN MI

#Jody

«Oh, merda» és el primer en què penso quan em desperto. No em fa falta mirar el calendari per saber que avui hauria d'estar vomitant arcs de sant narcís per la boca. No és que m'hagi llevat pessimista, bé, potser sí, però la idea que avui sigui aquest dia, no m'emociona. El més probable és que en una altra època, en un altre moment de la meva vida i sense problemes envoltant-me, estaria saltant d'alegria, però avui no. Avui és aquell dia en el qual quan la teva parella miri les estrelles , haurà de recordar-se de tu perquè en cada una d'elles, hi haurà un petó per a ell. El dia en què reflexiones sobre l'amor i arribes a la conclusió que és fàcil començar, però molt difícil d'aturar. El moment de l'any que et dediques a escriure targetes cursis on deixes per escrit quant d'amor sents i com és de poderós, com si la targeta tingués molt de valor. O potser prefereixes els carrers decorats de cors gegants i ossos amorosos repartint amor. Roses, globus vermells, bombons, targetes... com si això solucionés tota la merda que cobreix aquest món. No odio Sant valentí i m'és igual com la gent gaudeixi d'aquest dia, odio que de cop i volta tot es converteixi en amor i felicitat, que tot quedi emmascarat i tot es resolgui amb una targeta. A vegades l'amor no pot amb tot.

El més probable és que tingui tots aquests pensaments negatius perquè la meva ment és un caos i després d'una setmana, ho segueix sent encara més. Ahir va ser la primera vegada en què tot va desaparèixer durant uns segons. Va ser el primer cop, en dies, en què vaig poder treure tot el que sentia. En què vaig sentir que els meus pulmons tornaven a respirar. Ahir, vaig riure per primera vegada en molt de temps. Però va ser ahir i avui, tot torna a ser la mateixa merda. Res s'ha solucionat, segueixo igual. No sé què sento, no sé com combatre tot això, segueixo morta de por i el dolor segueix vivint dins meu. No ha canviat absolutament res i no espero que veure mil cors i parelles enamorades compartint les seves felices i fabuloses vides, aconsegueixi millorar-me la vida. Aquest dia només em demostra el que voldria tenir per un instant en la meva vida i no tindré mai.

—Segueix dormint... —murmura en Cameron enfonsant el seu cap en el meu cabell i arraulint-se més contra mi. Arrufo el seny uns segons, no tinc ni idea de com sap que estic desperta, ni tan sols m'he mogut o dit res, però passo una mà pels seus cabells i l'acaricio suaument.

—No tinc son —el responc amb un mínim somriure.

—Són les nou del matí i és festa, dorm una estona méééééééssssss —diu contra el meu coll abraçant-me amb més força. Pressiono la mandíbula reprimint un somriure i segueixo acariciant el seu cabell sense respondre'l. Només vull quedar-me així, acariciant el seu cabell entre els seus braços.

En Cameron es desenganxa del meu coll i es tira enrere per subjectar-se en els seus colzes i mirar-me fixament. Deixo que m'analitzi durant uns segons perquè comprovi que no estic a punt de tenir un atac. Des de divendres no ha deixat d'analitzar el meu rostre i intentar esbrinar el que succeeix en la meva ment. No puc culpar-lo, em va veure d'aquella manera i el que m'espantaria és que no m'analitzés o preocupés per mi. Així que no protesto i el deixo fer durant uns segons fins que s'assegura que estic estable, per dir-ho d'alguna manera. Llavors, s'inclina endavant i em besa dolçament com cada matí després de dir-me «bon dia, gateta».

Encara que el dia sigui una merda i em senti com una merda, poder escoltar aquestes paraules t'alleugen una mica tot el que t'envolta. El somric tímidament i acaricio la seva galta observant cada detall del seu rostre. És perfecte i preciós. I tot i el seu somriure, sé que s'està contenint les ganes de dir quelcom sobre aquest dia per no incomodar-me i sé que ell també ho està passant malament. Odia veure'm així, com un fantasma, va dir ell. Jo també ho crec, és el que soc ara mateix. Un fantasma que es passeja amunt i avall. Tant de bo tot passés més de pressa, encara que fos només per ell.