MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 56: TO BUILD A HOME

Jody

—Es pot saber quan podré marxar d'aquí, doctor? És el meu aniversari i no em ve molt de gust passar-lo aquí dins tancada i a més, estic farta d'aquest llit i de les telenovel·les que posen a la televisió. S'han aficionat a les novel·les turques i sento molt dir que són molt dolentes. Necessito marxar d'aquí, anar a casa meva i menjar-me un bon tall de pastís o un gelat de vainilla. Si almenys poguessin dur-me un Frapuccino de caramel, però ni això! Doctor, si us plau, he estat molt bona pacient, vull tornar a casa avui, estic cansada de l'hospital —li dic just quan entra per la porta de l'habitació. La Carly i la Candice riuen al meu costat juntament amb la meva mare.

—Les seves ordres seran concedides —em respon el doctor deixant-me completament atònita i bocabadada. Acabo d'escoltar les paraules que acaben de sortir de la seva boca o ha estat tot un producte de la meva imaginació perquè estic delirant en sortir d'una puta vegada d'aquí dins?

—Què? Pot repetir? —pregunto quasi sense veu. Miro a les meves amigues i la meva mare, però les tres tenen la mateixa expressió de sorpresa i confusió que jo.

—He dit que les seves ordres seran concedides quan passis la revisió d'avui i òbviament, seguint les meves instruccions.

—Se'n va a casa? —pregunta la meva mare fent un pas cap a ell. El doctor somriu i assenteix.

—Sí, se'n va a casa avui mateix —repeteix el doctor i immediatament la meva mare, la Carly i la Candice comencen a crida i fer salts d'alegria. Jo simplement, m'aixeco del llit i abraço a l'home que em va obrir la panxa.

—Gràcies —li dic envoltant-lo amb els meus diminuts braços i aguantant-me les ganes de plorar. Necessitava tornar a casa i més avui—. Gràcies per no deixar que passi el meu trist aniversari en un hospital—. Em separo d'ell i la meva mare em ve a abraçar.

—No em donis les gràcies a mi, sinó a la teva recuperació. Ha estat molt bona i no puc negar que els resultats són molt favorables. Així que a partir d'ara seran d'entre quatre a vuit setmanes de recuperació, tot depèn de la bondat que facis, ja ho saps. No podràs aixecar res de pes pesant fins que jo t'ho autoritzi. Res d'exercici físic a part de passeigs curts i l'ús d'escales. Pots marcar el ball per practicar, però no fer-lo en cap circumstància. Evita passar molt temps dreta i qualsevol cosa que impliqui fer força a la panxa, fins i tot el sexe —m'explica i en escoltar les últimes paraules faig una ganyota i deixo anar un grunyit. Seran quasi dos mesos sense sexe i ja porto quasi una setmana i en Cameron és precisament irresistible.

—Quina merda —comenta la Carly.

—Oral també? —pregunta la Candice. Intento que no se'm noti gaire que la resposta a aquesta pregunta m'interessa massa, ja que tinc a la meva mare al costat.

—Si no hi ha moviments bruscos ni la introducció d'objectes, podreu practicar sexe oral, però amb cura.

—Crec que estarà ben servida —diu la Carly i s'endú un cop de colze de part meva.

—Calla —l'adverteixo en veu baixa.

—No és cap secret que en Cameron et menja... — comença a dir en veu baixa, però li tapo la boca abans que pugui seguir parlant per molt que la meva mare i el doctor no l'hagin escoltada.

—Segueixi, doctor —li demano.

—Et receptaré pastilles pel dolor que només prendràs els primers quatre dies tres cops al dia després de menjar. I pel que fa a la cura, has de cobrir la cicatriu amb el bandatge i canviar l'apòsit. És important que no et banyis, dutxa't sempre, i quan ho facis, retira el bandatge i neteja la zona suaument sense sabor i sense fregar la ferida. Abans d'aplicar el nou apòsit, seca bé la zona. Si sents més vermellor, dolor, inflamació, sagnat, febre o qualsevol mínim símptoma, em truques o vens. El dilluns has de venir perquè et traiem els punts, entesos? —em diu amenaçador.