MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 39: DEFENCELESS

#Cameron

—Avui fa un any —repeteix per tercera vegada en veu alta.

Al principi em quedo confós, arrufo el seny i la miro estranyat, però a poc a poc vaig assimilant les seves paraules i adonant-me del significat. És com una altra bala impactant en el meu cor. El meu pit comença a pujar i baixar acceleradament i puc sentir com el cor em batega en la boca. Se m'ha format un nus al coll que m'impedeix respirar amb normalitat. Intento dir quelcom, però en l'únic en què puc pensar és, per què una altra vegada? Per què no m'he adonat? Per què no l'he pogut protegir?

—Per què... per què no m'ho havies dit abans? —pregunto amb la veu tallada. S'empassa saliva i ajunta les espatlles sense saber què respondre'm, això només provoca que em cabregi encara més. No li dona importància i no l'entenc. No ho entenc—. Fa un any... i no havies dit res... com? Li has hagut de veure la cara... ha estat allà tan tranquil i avui fa un any?! Avui no hauries d'haver-li vist la cara. No hauries d'haver estat allà. No. Per què no m'ho has dit? Podria haver fet alguna cosa! Podria haver-te apartat de tot allò! M'ho hauries d'haver dit, joder! —crido desesperat, crec que no soc ni conscient de la velocitat en què està treballant el meu cervell.

—No sabia... no volia... no ho sé, d'acord? —em respon plegant-se de braços. Em passo les mans pel cabell i em frego els ulls respirant profundament. Estic al límit de l'alteració, però intento amb totes les meves forces calmar-me. Sé que ella ho ha d'estar passant molt pitjor que jo, però...

—Em sento inútil —dic finalment. Preferiria cridar i donar cops de puny, però no puc. No tinc ganes, estic cansat de discutir, només vull entendre les coses.

—Què? —pregunta sorpresa per les meves paraules girant-se cap a mi. Per primera vegada els seus ulls troben els meus i em miren fixament. Els seus ulls brillen de tristesa—. Per què?

—No vaig poder protegir-te aquella nit. No vaig saber el que et va passar fins vuit mesos més tard, no et vaig protegir a l'entrevista, sempre soc l'últim d'assabentar-me de tot. Vull ajudar-te, vull protegir-te i cuidar-te, però sempre soc l'última persona. No et mereixies haver d'escoltar tot allò avui, el que han dit és horrorós i em cabreja i em fa sentir inútil perquè no vull que ho passis malament, però no puc evitar-ho —responc negant amb el cap i apartant la mirada cap a l'horitzó. Tanco els ulls uns segons i llavors em deixo caure a la sorra—. Ho sento, no és culpa teva, tu fas el que pots i no hauries de fer més. És que estan sent uns dies de merda, és com si no fos capaç de fer res bé, tot surt malament i la gent a qui estimo i vull protegir és sempre la que pateix més.

—No li he dit a ningú més —diu asseient-se al meu costat tornant a mirar al mar—. No li havia dit a ningú, no volia donar-li importància. No vull que aquest dia signifiqui alguna cosa. No ho he dit perquè no vull lamentar-me. Sí, avui fa un any i sí, és una merda, però si ho deixo de banda tot i em centro en el fet que avui fa un any des que van abusar de mi, li donaré importància i no vull. No es mereix ni un mínim record. No penso deixar que ell guanyi i avui encara menys. No em lamentaré, no després d'haver escoltat tot el que han dit de mi i haver vist com aquella noia se n'anava amb ell. No estic boja i no estava tan borratxa i malament per a tenir al·lucinacions. Va abusar de mi, em va tocar i quasi em viola, no m'ho he imaginat. I aquella noia... l'he advertida, li he dit tot el que li farà, però no m'ha fet cas, Cameron, ha passat de mi i se n'ha anat amb ell. La destrossarà i jo no hauré pogut fer res perquè segons aquella gent, soc una boja i el jurat s'ho creu —explica tornant a mirar-me als ulls amb els seus plens de llàgrimes. La seva veu es trenca cada vegada que respira—. No li donaré importància a aquella nit i tampoc em lamentaré. No puc —conclou eixugant-se les llàgrimes i abraçant-se els braços—. I no ets inútil, Cameron, ets una gran persona i no sé què hauria fet sense tu allà dins, però tens raó. Són uns dies de merda.