MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 27: YOU FOUND ME

#Cameron

Dirigeixo la mirada a la Jody amb la respiració irregular. El pit em puja i baixa acceleradament. No podia deixar de parlar, era com si les paraules sortissin de la meva boca soles. No ho he explicat tot, he explicat el més essencial, però ho he deixat anar tot i la sensació d'alleujament em recorre el cos, però segueixo esperant. Segueixo esperant la seva reacció. La Jody em mira fixament sense mostrar cap expressió, arrufo el seny intentant trobar alguna cosa en la seva mirada, però res.

—Això és tot, Cameron? —em pregunta la Claudel amb un fil de veu. Em giro cap a ella i observo de pressa a la rotllana de persones que m'envolta, per un moment m'havia oblidat d'on era.

—Sí, perdona, ja està, he acabat —la responc mirant al meu voltant.

En Patric assenteix amb el cap amb un somriure de satisfacció i en Jake em mira pressionant la mandíbula. Aparto la mirada d'ells i torno a buscar a la Jody, però no hi és, ha marxat de la sala.

—D'acord, moltes gràcies, Cameron, ens alegrem molt per tu. Doncs això conclou... —comença a dir la Caludel, però abans que pugui acabar la frase surto de la sala en cerca de la Jody. Per sort, quan obro les portes de l'entrada, la veig caminant carrer avall a uns pocs metres de mi.

—Eh, Jody, espera! —la crido corrent rere seu. No m'és difícil atrapar-la i agafar-la del braç per girar-la cap a mi—. Què passa? A on vas? —li pregunto intentant trobar-me amb la seva mirada, però mira a tots costats menys a mi—. Jod, amor, mira'm, si us plau, què passa? —insisteixo col·locant la mà en la seva galta per acariciar la seva pell.

—Si el que volies era demostrar-me que tu pots explicar la teva història i que t'escoltaran a diferència de mi, doncs genial, ho has aconseguit, Cameron, gràcies per humiliar-me més del que ja han fet —em diu seriosament mirant-me els ulls plens de llàgrimes. Intenta empènyer-me per desfer-se de mi, però no la deixo.

—Espera, espera, deixa de fer treballar el teu cervell durant un moment. No he fet això pel que dius, és increïble que pensis que faria això per humiliar-te. Puc ser un idiota i equivocar-me cada punyeter dia, però humiliar-te? De veritat penses que t'humiliaria alguna vegada? Jod, joder, mai t'humiliaria ni tan sols si arribés el dia en què t'odiés si pogués odiar-te —li dic agafant-li la cara mirant-la fixament als ulls.

No em crec que de veritat es pensi que he fet això per humiliar-la i m'enfadaria amb ella si no veiés en els seus ulls que ni tan sols sap què està pensant. Em mira espantada i el llavi inferior li tremola, el seu pit puja i baixa de pressa.

—No sé... perdona jo... —murmura negant amb el cap i arronsant les espatlles—. No sé què m'està passant, no sé per què he dit això, sé no ho faries mai, però semblava tan real i...

—Si volia que escoltessis això és perquè fa sis dies que estàs destrossada. Sis dies els quals ni tu mateixa saps què et passa i no saps què sents. És com si fossis un fantasma i sé que en el teu fons no vols rendir-te del tot, sé que estàs intentant lluitar, ho sé i et vaig prometre que ho faria per tu mentre no poguessis. Et vaig prometre que et donaria espai i temps per assimilar-ho tot, però han passat sis dies, Jod, i odio veure't així de malament i no poder fer res al respecte. Per això volia que escoltessis el que he dit, per recordar-te que has superat un munt de coses i tot i passar per un infern sempre has estat al meu costat. Doncs ara, estic al teu costat i et diré les mateixes paraules que sempre m'has dit: pots fugir, però no amagar-te. Sempre hi haurà alguna cosa per la qual somriure, per la qual lluitar, recordes? —li dic ensenyant-li el tatuatge del meu canell. Els seus ulls van a la tinta negra i prem els llavis tornant a mirar-me als ulls. Passo els dits pel seu cabell i li aparto de la cara—. Si he estat capaç de dir allò davant de tota aquella gent desconeguda, ha estat gràcies a tu i a la força que em dones. Tu m'has demostrat que soc bona persona i que puc superar tot el que em proposi. I tu també pots, amor. Jo puc lluitar per tu, però necessito que tu també ho intentis, val?