MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 4: SHAKE IT OUT

#Cameron

—T'he dit que surtis del cotxe, Cameron, no t'ho repetiré.

—I si no vull, què em faràs? Soc més alt, gran i fort que tu —li dic plegant-me de braços. Ella deixa anar una rialla d'incredulitat i em fulmina amb la mirada abans de negar amb el cap.

—No em jutgis per ser baixeta, no saps amb qui t'acabes de posar.

Es descorda el cinturó i obre la porta del copilot feta una fera. Potser no hauria d'haver dit allò. Amb la mirada segueixo el seu recorregut fent la volta al cotxe fins a aturar-se davant la meva porta. Per seguretat, poso el dispositiu de seguretat bloquejant totes les portes. Quan ella les intenta obrir, no pot. Bingo.

—Cameron, obre la punyetera porta! —em crida agafant el mànec.

—No penso sortir i no aconseguiràs obrir la porta, gateta —li dic amb suficiència mirant com les seves galtes s'inflen i es posen vermelles del cabreig. No m'agrada fer-la enfadar, però aquesta situació és de vida o mort i ella no té raó.

—Oblides una cosa, amor —em diu amb un somriure de superioritat. Els meus llavis deixen de corbar-se i em poso seriós de cop—. Sento dir-te que em vares donar unes claus de recanvi i avui, casualment, se m'ha acudit agafar-les —em comunica traient unes claus del cotxe. Maleeixo en veu baixa i miro al meu voltant per buscar una sortida, però ella és més ràpida. Les llums del cotxe s'obren després d'un «clic» i ella obre la porta de par en par—. Se t'ha acabat la bajanada.

Intento fugir als seients del darrer, però les seves mans agafen la meva dessuadora i m'empenyen amb força fins a fer-me fora del cotxe a empentes i coces, la molt bruixa no es queda curta quan em tira de culs a terra.

—Seràs...! Tampoc calia que em tiressis, joder! —la crido aixecant-me del terra i espolsant-me els pantalons davant seu. Ella es plega de braços i somriu satisfeta, però segueix enfadada.

—Això et passa per subestimar-me, imbècil —diu donant-me una altra empenta, però aquesta vegada aconsegueixo agafar els seus canells i portar-la a mi fins que la seva boca queda a dos centímetres de la meva i els nostres nassos es toquen.

Clavo els ulls en els seus i llavors, miro els seus deliciosos llavis. Quan m'inclino per besar-la, ella em gira la cara i els meus llavis impacten en la seva galta. Tiro el cap enrere i ric incrèdul. M'acaba de fer la cobra. La meva nòvia acaba de fer-me la puta cobra! Ella s'allibera de mi i fa un pas enrere.

—Ara ja no em besaràs? —li pregunto plegant-me de braços.

—No fins que no entris allà —em diu assenyalant l'edifici.

—No penso entrar.

—Doncs ho sento per tu perquè no et besaré i aquí et quedaràs! —diu allunyant-se més de mi. La penso matar, juro que la penso matar—. Ah, per cert, pensava tornar en bus, però veient-te, passo. M'emporto el teu cotxe —m'informa asseient-se en el seient del conductor i tancant la porta rere seu.

—Ni se t'acudeixi —l'adverteixo, però quan agafo el mànec de la porta i l'estiro, no s'obre.

Ha bloquejat les portes. Ha fet el mateix que jo li he fet fa dos minuts. M'ha donat de la meva pròpia medicina. Llavors recordo que tinc les claus del cotxe i ric negant amb el cap. Quasi s'ha sortit amb la seva, quasi. Em poso les mans a les butxaques dels pantalons buscant-les, però res. Miro en la de la dessuadora, tampoc. Merda. Quan alço la mirada veig que ella me les ensenya fent-les sonar amb un somriure trapella. Me les havia deixat posades.