MY REASON | JA LLIBRERIES!! [Reasons'3]

Capítol 57: WEIGHT IN GOLD

#Jody

—No hauríem d'estar fent això —xiuxiueja en Cameron contra la meva boca a la vegada que els seus dits es fiquen entre el meu cabell i prem el meu cap contra el seu amb més força.

—Vols parar? —pregunto agafant amb força la seva camisa. Com la seva resposta sigui negativa em trencarà tot el rotllo i em posarà de molt mal humor. Realment m'enfadaré, no pot escalfar-me i després deixar-me sense acabar la feina que ell ha començat.

—En la meva vida —respon agafant-me dels malucs, alçant-me del terra i clavant la meva esquena contra la paret pressionant-se més contra mi. Somric alleujada i encara més excitada pels seus moviments. Adoro que em tracti amb delicadesa i cura, però a la vegada amb brusquedat i ràbia com si sentir-me més a prop el fes voler sentir-se més contra mi i mai fos prou a prop.

Encreuo les cames en la seva esquena i em pressiono contra la seva cintura. Estic massa sensible i cada fregament em resulta més dolorós de plaer. Hem estat tant de temps sense poder tocar-nos d'aquesta manera, que va arribar a un punt en què tenir-lo davant meu i mirant-me fixament als ulls provocava que el meu clítoris explotés i tot el meu cos tremolés. Era insuportable no poder fer res més enllà de besar-nos o el sexe oral i sempre amb la precaució de no fer moviments bruscos per si la ferida se'm tornava a obrir i sense introduir res dins meu. Han estat les pitjors cinc setmanes de la meva vida. Però ja n'han passat vuit i estic plenament curada i en forma i desbordada de desig i plaer per aquest home. M'importa una merda estar en un camerino i a una hora de sortir a l'escenari, ara mateix només m'importa sentir-lo.

Desfaig els botons de la seva camisa com puc i l'obro de par en par per poder tocar la seva pell i els seus increïbles músculs. La calidesa i escalfor que sempre desprèn em torna massa dèbil i addicte al seu cos. Ressegueixo cada línia del seu abdomen fins a col·locar-me en la línia dels seus pantalons a la vegada que en Cameron prem el meu cul i amb l'altra mà intensifica el petó. Joder, adoro la seva boca i la seva manera de jugar amb la meva. Encaixen a la perfecció. Els nostres cossos estan fets l'un per l'altre. Quan s'ajunten, no queda ni un espai buit, són com dues peces de puzle juntes. Fins i tot em fa por la perfecció amb la qual s'uneixen. I quan la seva mà s'introdueix dins del meu vestit i troba el meu ser, tot són focs artificials.

Qualsevol pensaria que estem desesperats, jo diria que més bé estem bojos de desig i plaer. Però tampoc els nego la desesperació de poder sentir-nos quan hem estat tantes setmanes allunyats d'aquest límit. I no és la primera vegada després que el doctor em donés permís per poder tenir relacions, aquella vegada va ser molt més desesperada i frenètica. Avui simplement estem excitats com hem estat últimament, però amb un grau d'emoció i nervis pel que passarà d'aquí a uns minuts. Necessitàvem descarregar tensions com li va comentar la Sarah a en Cameron en el seu moment. Trobaré a faltar no veure-la més per la JTMA i no poder burlar-me de la seva incapacitat per robar-me a en Cameron. En realitat no em fa gens de pena que s'hagi quedat a Massachusetts, li desitjo que trobi a una persona que la suporti. Sincerament, puc considerar que estem en una etapa que ens la pela tot. Després d'aquells terribles dies a l'hospital, de debatre'm entre la vida i la mort i a sobre perdre un possible bebè, només vull viure el moment i la meva vida. Vull gaudir i ara mateix és el que estic fent i m'importa una merda tot.

Baixo de sobre en Cameron i el condueixo fins a asseure'l en una cadira. No deixo de besar-lo en cap moment i ell no deixa de tocar-me mentre m'inclino endavant i li descordo el cinturó. Estic ardent de desig, els dos estem cremant, ho puc notar en la seva mirada i en la seva pell. En la manera en què el seu cos s'estremeix quan pujo sobre seu a cavallet i els seus ulls brillen com dues boles de foc. Adoro veure els seus pòmuls vermells i una capa de suor cobrint el seu rostre. Adoro veure'l excitat i adoro adonar-me que jo li he provocat això. Sembla una idiotesa, però notar i veure el que li provoques a la persona que estimes, és gratificant i poderós, sents que no ets una persona més i d'alguna manera tens alguna mena d'efecte en ell. Sobretot en la mirada. Et fa sentir plena. En Cameron em fa sentir plena i poderosa.